"Racó d'herbes"
Per accedir al jardí des de l’aparcament passem per un
caminet de fusta: “El passeig de les olors”. Aquest passeig desprèn impressionants
olors a tres nivells:
A nivell
d’herbes amb la tarongina arran de terra.
A nivell
d’arbusts amb els rosers i les olors penetrants que desprenen les roses.
A nivell
d’arbres amb els til.lers. L’aroma dels til·lers és dolça, persisteix a les
fulles i a l’escorça, i les ombres són fresques, reconfortants i relaxants.
La flor del til·ler és la til·la, d’olor intensa i la
seva infusió d’efectes sedants; va penetrar com a beguda en tastets literaris, gràcies
a Marcel Proust. La primera descripció escrita de la infusió de til·la és del
mateix Marcel Proust, després d’haver descrit el moment en què se li activa el
record i comença a construir la seva obra memorable “a la recerca del temps perdut”
Plantes d’hivern
Última setmana de febrer
Ara que som a l'última setmana de febrer i encara els ametllers de casa tot just
apunten les flors, al jardí hi comencem a trobar les primeres flors que ens
recorda que, en aquest moment, tota la natura ja comença a despertar.
Sombrerera Petasites hybridu
Aquesta planta, que prefereix poc sol i zona una mica
humida, és una planta curiosa, doncs abans de sortir-li les fulles li surten
les flors. Aquestes flors tenen un color rosat.
La utilitat que nosaltres li donem és d’ús
extern, la utilitzem com a
cicatritzant.
Violeta Violeta odorata
La violeta és la reina del
despertar de l’hivern, la que ens anuncia que la primavera és a la
cantonada. Al nostre jardí té via lliure
per créixer allà on vulgui
perquè ara mateix és una meravella. Té un color increible i cridaner i
una aroma, que ens tempta, de collir-ne una o un ramet tot recordant-nos al “un ramito de violetas” de la cantant
Cecília.
Són comestibles les fulles i les flors.
Perfum de violetes. També
coneixem un perfum francès elaborat amb violetes “je reviens”. Aquest perfum el van descobrir els soldats americans, quan van arribar a França a la Segona Guerra Mundial i l’enviaven a les seves mares
o
a les seves nòvies amb el missatge-desig de “tornaré”.
Violetes ensucrades. Una
altra possibilitat, aquesta més dolça,
és la d’elaborar violetes ensucrades:
Necessitem:
Violetes
Clara d’ou
Sucre
en pols
Un
pinzell fi, una cullereta, tisores i paper de parafina
Com fer-ho:
Les
violetes han de ser sanes, netes i
seques. Se suquen amb clara d’ou, amb l’ajuda d’un pinzellet.
Es posa el sucre per sobre, fins cobrir les violetes, amb
l’ajuda d’una cullereta.
Se’ls talla la tija, amb l’ajuda d’unes tisores, i es deixen
assecar durant 24 o 36 hores.
Després, un cop seques, es posen en pots tancats
hermèticament i es poden utilitzar per
decorar pastissos o per menjar-les
soles.
